Empreses del Grup Pere Mata
Institut
Pere Mata

Una tesi doctoral identifica biomarcadors que poden diagnosticar precoçment la psicosi

 
El proper 22 de setembre a les 11h, al Pavelló dels Distingits de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, es defensa la tesi doctoral “Biomarcadores de Estrés e Inflamación en la Psicosis Temprana” a càrrec d’Alexander Stojanovic Pérez, que identifica biomarcadors que poden ajudar a diagnosticar precoçment la psicosi incipient.
 
La importància d’aquest treball radica en el fet que la psicosi produeix un deteriorament funcional important de la persona, i és l’element clau de diverses malalties mentals, entre les quals es troba l’esquizofrènia. Aquest és un trastorn mental greu que normalment es presenta entre el final de l’adolescència i l’inici de l’edat adulta i té un gran impacte en la població, per la qual cosa és important intervenir com més aviat millor, ja que si el tractament no comença a l’inici de la malaltia l’evolució és pitjor.
 
En canvi, avui dia el diagnòstic és fonamentalment clínic i es realitza quan la malaltia ja està present. Per això, és peremptòria la identificació de biomarcadors que permetin identificar subjectes susceptibles de desenvolupar la malaltia per poder intervenir precoçment i/o prevenir-la.
 
Tot i que es desconeix l’origen precís de la psicosi, els pacients presenten augmentats diversos marcadors d’inflamació i de l’hormona prolactina, a més d’alteracions en l’eix hipotàlem-hipòfisi-suprarenal responsable de la resposta a l’estrès.
 
Així, el treball de tesi ha compilat diferents estudis publicats en les revistes internacionals d’alt impacte: Psychoneuroendocrinology, Journal of Psychiatric Research i Psychopharmacology, per identificar biomarcadors en individus amb estats mentals d’alt risc de patir psicosi (EMAR) o pacients amb trastorn de psicosi incipient (TPI), en comparació amb individus sans.
 
Els principals resultats obtinguts són els següents. Les persones amb alt risc de desenvolupar psicosi presenten nivells augmentats de la proteïna interleucina 6 (IL-6), que s’associa amb la severitat dels símptomes psicòtics negatius. Tot i que els individus amb alt risc de patir psicosi que finalment van desenvolupar la malaltia van presentar un augment no significatiu de la interleucina 6 respecte als subjectes amb alt risc que finalment no la van desenvolupar, aquest augment podria servir per identificar aquestes persones en fases precoces, i així evitar o intervenir a l’inici de la malaltia. D’altra banda, la tesi demostra que els subjectes amb alt risc de patir psicosi que van desenvolupar la malaltia presentaven nivells alts de prolactina i baixos d’albúmina respectes a aquells que no la van desenvolupar. També s’han detectat diferències significatives en la resposta del cortisol (hormona de l’estrès) al despertar. Per últim, la tesi ha confirmat que el tractament amb fàrmacs antidepressius s’associa amb nivells baixos de proteïna C reactiva i fibrinogen en pacients amb un psicosi incipient.
 
Per tot plegat, la tesi obre noves vies d’estudi tant per a la identificació de subjectes de risc de patir psicosi com per al desenvolupament de nous tractaments.
 
Vídeo Corporatiu

Salut Mental

Presentació Àrea Discapacitat Intel·lectual Villablanca

@GrupPereMata a Twitter

Agenda
VEURE MÉS ACTES