La intervenció amb les famílies des del treball social

GRITS Grup de Recerca i Innovació en Treball Social
 
LA INTERVENCIÓ AMB LES FAMÍLIES DES DEL TREBALL SOCIAL
 
Es presenta el treball de recerca de l’equip d’investigadors de GRITS, de la Universitat de Barcelona.
 
El Grup de Recerca i Innovació en Treball Social (GRITS) el formen diverses professores i professors del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la Universitat de Barcelona. La seva creació s'emmarca en la necessitat de realitzar recerques relacionades i vinculades a les pràctiques d'intervenció en Treball Social, les seves metodologies, la creació de coneixement sobre la pròpia disciplina i també en la necessitat de consolidar recerques en Treball Social que permetran una major oportunitat de construir un millor coneixement a l'entorn del Treball Social.

Linies de recerca:

 

 

Facilitat per Fundació “la Caixa”, el COTSC i les seves delegacions territorials es va presentar a inici d’any als professionals i famílies i està en aquest momento en fase de divulgació

 

CONCLUSIONS
 
Davant les necessitats de la població, l’atenció i les responsabilitats en la resposta per part de les administracions públiques és diferent. Les d’àmbit local es mostren més sensibles a la cobertura a causa de la seva proximitat. També es produeix un desequilibri territorial entre les àrees metropolitanes i les comarques amb menys densitat de població.
 
Els serveis socials bàsics són els que prenen més rellevància en la intervenció amb famílies, a causa del seu caràcter polivalent i de la proximitat amb els ciutadans. Les prestacions econòmiques i les prestacions de la LAPAD tenen un pes important dins de les prestacions adreçades a les famílies.
 
El tercer sector, davant la crisi, està atenent necessitats bàsiques de les famílies més enllà del paper subsidiari que haurien d’exercir. Alguns denuncien que l’administració pública es retira de les seves responsabilitats i són les entitats sense ànim de lucre les que concentren més esforç per donar resposta a les necessitats de les famílies fent això que siguin més visibles. En tot cas, es constata una creixent desconfiança cap als poders públics.
 
La transició actual del règim d’estat de benestar conservador-corporatiu cap a un model neoliberal, amb la lògica de gestió i eficàcia que imposa el mercat, ha generat un increment de la burocràcia i una modificació de les funcions assignades, amb la consegüent pèrdua d’identitat professional. Això ha comportat l’augment del control de la distribució dels escassos recursos existents per part dels treballadors i treballadores socials. En aquest context actual, cal recuperar la importància del treball social amb famílies com un element intrínsec i fonamental de la disciplina.
 
La disminució dels professionals en un context on s’ha incrementat el nombre de persones demandants de prestacions econòmiques, ha fet augmentar la pressió assistencial en els professionals dels diversos serveis, que veuen reduït el temps que poden dedicar a les famílies.
 
La situació de crisi econòmica actual i els processos acomodaticis per part d’alguns professionals s’ha traduit en un TS basat només en el subministrament de recursos materials i recursos de primera necessitat a les famílies: habitatge, subministraments, alimentació, beques de menjador escolar i material escolar per als infants, així com activitats educatives La tendència és cap a un paper molt més proactiu tant de les famílies com dels professionals. Les famílies veuen el treball social com un recurs d’ajuda, gràcies a les pràctiques d’acompanyament, escolta i suport. L’afectació ha estat en perfils de famílies molt diversificats amb molta complexitat de les situacions socials que no només ha afectat aquelles famílies que ja es trobaven en situació de vulnerabilitat o exclusió social, sinó també les anomenades classes mitjanes.
 
Els professionals del treball social i les famílies tenen un paper en la promoció i canvis de noves polítiques socials per a les famílies, ja que viuen directament en la pràctica quotidiana les mancances i les adaptacions que calgui fer a les noves situacions i necessitats, canvis en les estructures familiars, la recomposició de les unitats domèstiques i la reorganització dels rols familiars i socials que desenvolupaven els seus membres amb anterioritat, amb dinàmiques familiars alterades, sorgiment de nous conflictes, i reforçament dels vincles emocionals entre els membres.
 
El suport comú davant una necessitat per part de les famílies es fa promovent la denuncia, exercint com a grup de pressió, organitzant associacions, promovent accions innovadores que s’anticipin a les actuacions des de les administracions públiques.
 
Les famílies consideren que, -sovint-, l’atenció que reben per part de les administracions públiques no és la que els correspon com a ciutadans en l’exercici dels seus drets fonamentals. I encara es mantenen prejudicis, especialment cap a les persones amb trastorn mental, entre polítics i ciutadania.
 
L'increment de la població immigrant en els últims anys, ha posat de manifest la necessitat d’incrementar mecanismes de recepció i acollida de les persones immigrades.
 
Un altre aspecte que assenyalaven els professionals és la complexitat d’atendre famílies anomenades transnacionals tant abans de la crisi económica com en l’actualitat: fills en espera de reagrupament familiar, membres que emprenen noves migracions i membres que retornen al país d’origen.

D’altra banda, també s’ha constatat que moltes famílies tenen la percepció que els immigrants reben més ajudes per part de l’Administració.
 
Aquest fet es dóna encara amb més força quan la població autòctona també vol accedir a recursos de primera necessitat proveïts per Serveis Socials i/o entitats del Tercer Sector.
 
Els imperatius de gestió i eficàcia, en termes de mercat, han generat una burocràcia de control de pràctiques professionals i de desprofessionalització creixent. Aquest fet comporta canvis en el rol dels/les treballadors/es socials, malgrat les resistències d’aquests professionals. Aquest protagonisme de les lògiques de gestió ha generat el sentiment, entre els professionals, d’haver-se convertit en controladors de la distribució dels escasos recursos existents.
 
Els treballadors i les treballadores socials han de seguir amb la intervenció social amb les famílies i millorar-la, han d’augmentar el seu lideratge i grau d’autonomia professional en les seves actuacions. Per tal de mantenir i desenvolupar les competències necessàries tant per a la intervenció amb les famílies com per a la recerca i el desenvolupament teòric del treball social amb famílies, cal una formació específica continuada davant la creixent complexitat dels abordatges familiars.
 
També es considera que cal facilitar i potenciar les intervencions grupals i comunitàries amb les famílies i la interacció dels serveis socials amb plataformes i moviments socials i veïnals que també aportin el seu coneixement. És important promoure accions d’ajuda mútua, de reivindicació i de lluita per a la creació tant de serveis com de prestacions.
 
Per augmentar la qualitat de les intervencions socials cal una millora dels espais on les famílies són ateses i que els treballadors i treballadores socials disposin de més temps i de més grau d’autonomia. Cal recuperar el paper de la supervisió de l’activitat professional com a eina de suport en la millora de la intervenció social amb les famílies, conduïda per treballadors socials experts. Cal un pla personalitzat de transició al mercat de treball.
 
Cal que des del treball social s’afavoreixi i es promogui el respecte i la consideració de les famílies com a ciutadans en l’exercici dels seus drets fonamentals tant per part de les administracions públiques com de la resta de la ciutadania.